La intensitat de l'esport determina el risc de mort sobtada, i els que requereixen més demanda energètica els més perillosos si es pateix alguna malaltia cardiovascular genètica.

Són coneguts els casos d'esportistes, joves i sans, que han mort sobtadament per mort sobtada fent la seva activitat física. Es tracta de casos molt puntuals, però molt cridaners.

T'nteressa: Sobreviure a una mort sobtada i La importancia de la formació

La primera idea que cal tenir en compte és que l'esport pot desencadenar una mort sobtada, però aquesta passa en persones amb malalties cardiovasculars genètiques, com les miocardiopaties i les canalopaties. La qüestió és que, generalment, els pacients no són coneixedors d'aquestes patologies. A més, cal tenir en compte que la incidència d'aquest tipus de mort sobtada és estranya: un o dos casos de mort sobtada per cada 100.000 esportistes cada any.

T'interessa: Un defecte genètic del cor, possible causa de mort sobtada a l'esport professional

La cardiopatia isquèmica, és a dir, la malaltia coronària que es manifesta fonamentalment com un infart agut de miocardi o una angina de pit, es situa com la primera causa de mort sobtada associada a l'esport.

Tot i això, no tots els esports suposen el mateix risc. És la intensitat de l'esport la que determina el risc de mort sobtada. D'aquesta manera, els esports amb més demanda energètica com ara el ciclisme, el running o el futbol es troben entre els esports que presenten més risc de mort sobtada en pacients amb miocardiopaties o canalopaties. Per contra, els esports menys associats a mort sobtada són aquells amb baixa càrrega estàtica i dinàmica: el golf, el ioga o el criquet, per exemple.

Recomanacions a tenir en compte

Tenint en compte aquests factors de risc, el pas següent és saber quines són les recomanacions al respecte, per evitar el risc de mort sobtada. En aquest sentit, és molt important la comunicació amb l'esportista, la seva família i entrenador. Han de quedar clars els riscos i beneficis en cada cas concret sense oblidar que el risc zero no existeix.

A l'hora de fer esport és important fer-ho en un ambient segur, és a dir, evitar situacions de risc afegides com caigudes, deshidratació, o oblits en la presa de la medicació entre d'altres. No superar la barrera del 60-80 per cent de la freqüència màxima cardíaca i comptar a l'entorn amb personal format en tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i un desfibril·lador (DEA).

En el cas concret de la miocardiopatia arritmogènica, el problema és que no és fàcil de diagnosticar perquè la presentació entre pacients és molt heterogènia. Per al seu diagnòstic es fa servir una escala que inclou diversos criteris (ecocardiograma, ressonància magnètica, holter, antecedents de la família o biòpsia del teixit). Pel que fa a l'esport, la pràctica d'exercici en subjectes amb aquesta malaltia pot afavorir que es desencadenin arítmies malignes i mort sobtada, sobretot si és intens i perllongat. Però també, practicar esport accelera la progressió de la malaltia, de manera que s'afavoreix l'evolució a la fase d'insuficiència cardíaca. Per això, un cop confirmat el diagnòstic en un individu, es desaconsella la pràctica esportiva.

Des que va començar la invasió de les tropes russes a Ucraïna, a diferents empreses i establiments s'han succeït les mostres de suport al poble ucraïnès.

S'han habilitat diferents punts de recollida de roba i aliments al llarg de Catalunya, per tal d'enviar-les a Ucraïna a través del consolat.

Desde Cardiosos també volem aportar el nostre granet de sorra, per aquest motiu ens hem convertit en punt de recollida de material per Ucraïna. Podeu portar-nos les vostres aportacions a les nostres oficines. Carrer de l'Abat Oliba, 08700 Igualada, Barcelona (Mira el mapa en aquest enllaç)

Principalment necessiten medicaments, material de primers auxilis, mantes i aliments bàsics.

El més important és que siguin aliments no peribles i fàcils de conservar com els que venen en llaunes. Important, no portar res de vidre.

Un estudi elabora una llista de gens implicats en una major propensió a atacs cardíacs

La genètica està relacionada amb moltes malalties. De vegades els gens en són els causants en patir mutacions que desenvolupen una malaltia, d'altres vegades aquestes alteracions augmenten el risc de patir-les. Això és una cosa que passa amb els atacs cardíacs. Encara que darrere d'ells en molts casos hi ha els hàbits saludables, la salut cardiovascular, i l'edat com a risc per tenir aquestes afeccions, el cert és que també hi ha la genètica.

Gens com el PHACTR1, amb un paper en la morfogènesi vascular estudiat amb anterioritat, han estat corroborats actualment per un estudi com un gen responsable de les malalties de les artèries coronàries i de l'atac cardíac. Aquesta investigació ha identificat fins a 162 gens involucrats en aquestes malalties cardíaques i les ha classificat en "ordre de prioritat per causar malalties coronàries".

Les patologies cardiovasculars són actualment la principal causa de mort a Espanya. A l'any 2020 van morir per causa cardiovascular 119.853 persones, fet que va suposar un 24,3% de les morts totals que es van produir aquell any. I cada any els diagnòstics i la mortalitat es continuen incrementant.

S'ha aconseguit definir amb més precisió els gens que probablement causin malalties coronàries.

A més s'han identificat la part del cos en què aquests gens identificats causen un major efecte, podria ser en les artèries del cor les que causen obstruccions directament, o potser l'efecte estigui al fetge per augmentar els nivells de colesterol, o a la sang per canviar la inflamació.

Alguns dels principals gens identificats en aquesta llista mai abans no s'havien estudiat en el context dels atacs cardíacs. Trobar aquests nous gens importants és realment emocionant, però també un veritable desafiament, ja que ningú sap exactament quants causen malalties coronàries.

S'han trobat 162 gens implicats en set cèl·lules. Cèl·lules de la paret arterial, la sang, el fetge, el múscul esqulètic, teixit adipós, o fins i tot cèl·lules espomoses o macròfagues. De totes elles els principals candidats per desenvolupar un atac cardíac són el ja anomenat PHACTR1 i el CDKN2B, tots dos amb un paper important a la paret arterial. S'esta estudiant PHACTR1 de forma molt activa, ja que es coneix que no només provoca malalties coronàries, sinó també tota una gamma d'altres malalties vasculars, com ara migranya, displàsia fibromuscular i dissecció espontània d'artèries coronàries.

Aquest coneixement ens permetrà anar darrere d'aquests gens realment crítics que causen atacs cardíacs, ja que ara sabem com són d'un estudi immediat en profunditat per comprendre exactament com causen la malaltia coronària i si podrien ser objectius farmacològics prometedors per als pacients.

Hi ha certes recomanacions que cal seguir per ajudar una dona embarassada que ha patit una aturada cardíaca.

La primera de totes és trucar al 112 i fer-li saber a l'operador sobre l'estat de gestació de la víctima. Això alertarà el sistema mèdic perquè prengui mesures immediatament i s'enviara a professionals entrenats per atendre el cas. Fins i tot si això implica traslladar la pacient a un hospital per fer una cesària d'emergència, salvar la vida i la del nadó.

Descobriu el tòrax i col·loqueu la pacient inclinada cap a l'esquerra. Això millora el flux sanguini. Després, fer compressions toràciques de manera habitual.

Com?
Empenyent amb força i rapidesa al centre del pit a una velocitat d'almenys 100 compressions per minut.

En aquest cas es recomana fer la reanimació en cicles de 30 compressions i dues respiracions.

Es pot fer servir el desfibril·lador en una embarassada?

Els desfibril·ladors són dispositius que ajuden a restaurar el ritme cardíac normal mitjançant l'enviament d'un pols elèctric o descàrrega al cor de la mare. Són útils per prevenir o corregir una arítmia, batecs lents i/o ràpids o després d'aturar-se el cor.

Molts es pregunten si és possible fer servir un DEA en una dona embarassada. Per sort, la resposta és afirmativa. Aquestes persones s'han de tractar com qualsevol altra que presenti un atac de cor, malgrat els mites que giren al voltant de la utilització del desfibril·lador.

L'American Heart Association (AHA) considera segur l'ús del desfibril·lador en totes les etapes de l'embaràs.

Encara que hi pugui haver el temor que el fetus pateixi danys, la veritat és que ni les compressions, ni l'ús del DEA ocasionaran problemes al nadó.

Al contrari, no administrar aquestes tècniques disminuirà en gran mesura les possibilitats de supervivència per a tots dos.

L'ACM (Associació Catalana de Municipis) mitjançant el Consorci Català pel Desenvolupament Local (ACM-CCDL) torna a escollir a Cardiosos com a empresa responsable d'oferir als municipis de Catalunya el servei d'instal·lació i manteniment d'aparells desfibril·ladors (DEA).

Aquest servei ofereix la possibilitat d’adquirir un DEA, així com contractar els serveis de manteniment de l’aparell i la formació per fer-ne ús.

T'interessa: Coneix la nostra formació en Suport vital Bàsic i utilització de DEA

La cardioprotecció dels espais municipals és una pràctica cada cop més habitual entre els ajuntaments, ja que poder disposar d’un DEA a temps davant d’una aturada cardiorespiratòria pot salvar vides. La seva instal·lació està pensada per a zones esportives, platges, parcs, mercats municipals i també vehicles policials, entre d’altres. Es pot col·locar dins d’una vitrina, un tòtem o pot ser portàtil.

T'interessa: Els desfibril·ladors augmenten en un 90% la supervivència davant una aturada cardíaca

Actualment, Cardiosos a través de l'ACM cardioprotegeix a més de 300 municipis catalans.

L´electrocardiograma és una prova que registra l´activitat elèctrica del cor. Cada batec produeix una activitat elèctrica i amb un electrocardiògraf podem veure com és aquesta activitat i si hi ha alteracions del ritme cardíac. S'analitza el ritme, la regularitat dels batecs, la mida i la posició de les aurícules i ventricles.

Pot detectar un infart que hagi tingut un pacient, bloquejos, arítmies o una sèrie de trastorns que poden ser molt útils.

L'activitat elèctrica s'explora des de la superfície del cos i es representa en paper amb traços gràfics. Aquests traços simbolitzen els estímuls elèctrics de les aurícules i els ventricles.

Com es realitza

L´electrocardiograma és una prova molt senzilla, apta per a qualsevol persona, sense dolor, ni riscos (no s´envia electricitat al cos) i que dura uns cinc minuts. El pacient s'ha de desvestir de cintura cap amunt i al pit, braços i cames se li col·loquen deu elèctrodes (adhesius o ventoses), que van units a l'electrocardiògraf per uns cables.

Amb 10 elèctrodes s'obtenen al paper 12 traçats dels impulsos elèctrics del cor des de diversos punts del cos. Apareixerien més traçats si s'hi afegeixen més elèctrodes, però l'electrocardiograma bàsic consta com a mínim de 12.

El pacient roman estirat, relaxat, sense parlar, respirant normal i amb els braços i les cames immòbils. Pot ser que el metge us demani que contingui la respiració durant uns segons. Qualsevol moviment pot alterar els resultats

És important no acudir a la prova amb crema hidratant a la pell perquè dificulta que l'elèctrode s'enganxi adequadament, cosa que complicarà l'electrocardiograma.

Interpretació dels resultats

Un electrocardiograma de manera aïllada no té cap sentit, és un paper amb ratlles. Per interpretar-ho de manera correcta convé conèixer la clínica del pacient, saber què li passa, la seva edat, sexe, etc.

L'electrocardiograma d'una persona sana té un traçat particular i els canvis en aquest traçat determinarien si hi ha problemes. Uns resultats normals inclourien una freqüència cardíaca entre 60 i 100 batecs per minut, i un ritme cardíac constant i uniforme.

T'interessa: Monitorització d'electrocardiogrames a distància

Resultats anormals

Si els resultats són anormals pot ser degut a:

• Deteriorament del miocardi.
• Variacions en la quantitat de potassi, calci o altres electròlits a la sang.
• Anomalia cardíaca congènita.
• Cor engrandit.
• Miocarditis.
• Parada cardíaca patida en el passat o actualment.
• Reg sanguini escàs a les artèries del cor.
• Arítmia.

Electrocardiograma per a un preoperatori

Aquesta prova es demana en moltes situacions, “una per al preoperatori”, comenta Cosín. Se sol demanar en cirurgies de complicació alta o intermèdia (aorta, cirurgia vascular, trasplantament hepàtic), sobretot si el pacient té factors de risc. Aquests factors són:

• Cardiopatia isquèmica.
• Insuficiència cardíaca.
• Ictus o un accident isquèmic transitori.
• Disfunció renal amb tractaments de creatinina (per sota de 60 mil·lilitres/minut per superfície corporal).
• Diabetis amb ús insulina.

Si es detecta algun problema, poden ser necessàries més proves o directament suspendre la cirurgia per solucionar prèviament l'inconvenient detectat. Una cirurgia urgent en seria l'excepció