La bradicàrdia de l'esportista
Ja fa tres dècades es filtrava una notícia que sorprenia tothom: el cor del llavors jove ciclista Miguel Indurain bategava amb una freqüència cardíaca de 28 batecs per minut (lpm) en repòs, una xifra molt per sota de la del comú dels mortals. De fet, en termes cardiològics es parlaria de bradicàrdia, ja que aquest tipus d'arítmia es defineix com una freqüència cardíaca en repòs per sota de 60 lpm. Tanmateix, si escau, no es tractava de cap patologia que mereixés atenció mèdica.
Molts altres esportistes es troben en una situació similar, especialment si practiquen esports de resistència com el ciclisme, el triatló o la marató: és molt possible que la freqüència dels batecs per minut estigui per sota dels 60 lpm sense que això suposi una amenaça per a la salut.
Com distingir aleshores la coneguda popularment com a “bradicàrdia de l'esportista” de la bradicàrdia que alerta d'una patologia cardiovascular?
Com explica la doctora Dolores Masiá en aquest article, la principal diferència és que la primera “no ha de provocar cap símptoma a l'esportista i en realitzar exercici físic ha de desaparèixer, aconseguint una freqüència cardíaca màxima conforme avanci l'activitat física que no impedeixi el desenvolupament de un adequat rendiment esportiu”. Per contra, si hi ha alguna patologia que causi aquesta bradicàrdia sol haver-hi símptomes com marejos o fins i tot pèrdua de coneixement. "En aquest cas cal un tractament que consisteix en l'implant d'un marcapassos amb què el pacient, en la immensa majoria de les ocasions, farà una vida totalment normal", explica el doctor Nicasio Pérez Castellano en aquest vídeo de la secció #telodigodecor.
Per determinar si es tracta d'una adaptació a l'esport o una patologia, n'hi ha prou amb una bona història clínica i un electrocardiograma. En cas de dubte, caldrà un estudi amb Holter ECG (un monitor que registra l'electrocardiograma durant 24hores).
T'interessa: Què és un electrocardiograma i per a què serveix?
Adaptacions del cor a l'esport
Tot i que el tipus de bradicàrdia benigna que va popularitzar Miguel Indurain no és exclusiva d'esportistes, la veritat és que es dóna amb molta més freqüència entre els qui practiquen activitat física de forma regular i intensa. La raó és que amb la pràctica freqüent de l'esport l'organisme pateix modificacions.
Algunes com la generació de musculatura a determinades parts del cos depenent del tipus d'activitat, són molt evidents. Però a més se'n donen altres que passen desapercebudes a simple vista. És el que passa amb el múscul cardíac, on es produeixen modificacions i adaptacions. Una de les més importants és el descens de la freqüència cardíaca en repòs i també durant lexercici físic. Tot i això, no és l'única.
Com explica el doctor Zigor Madaria en aquest article, “les adaptacions són els canvis que es produeixen als diferents òrgans i sistemes quan es fa exercici de forma regular i que tenen un doble objectiu. D'una banda, redueixen la feina i l'estrès físic de l'organisme quan fa un esforç determinat i, de l'altra, augmenten la potència màxima i la quantitat màxima de treball efectiu que es poden fer”. Totes són les responsables de l'efecte protector de l'exercici. Per això els experts aconsellen fer exercici físic amb freqüència -almenys entre 150 i 300 minuts d'activitat aeròbica moderada a la setmana (o l'equivalent en activitat intensa, cosa que serien almenys entre 75 i 150 minuts setmanals)- per cuidar la salut cardiovascular.
T'interessa: Quant exercici físic has de fer per millorar la teva salut cardiovascular