CardioSOS

El ministre Grande-Marlaska l'ha condecorat amb la medalla d'or al Mèrit de Protecció Civil amb distintiu vermell...

Va fer una cosa tan aparentment senzilla com inesperada per a un nen de la seva edat: trucar per telèfon al 112 avisant que la seva mare necessitava ajuda.

Tot just 3 setmanes més tard, la seva acció va tenir recompensa: una medalla d`'or al Mèrit de Protecció Civil

Luca és un nen d'un poble de Lleó, la seva mare pateix diabetis. Aquell dia la seva bomba d'insulina va fallar i va quedar a terra en estat de semiinconsciència. El nen es va adonar dels problemes i, tal com li havia ensenyat la seva professora a l'escola, va trucar al 1-1-2 i va demanar ajuda. Ho va fer amb tanta intensitat que en els minuts que va trigar l'ambulància en arribar es van registrar fins a 20 trucades al número d'emergències.

La història va tenir un final feliç: els metges d'urgències van arribar al domicili de Luca, que ja els havia obert la porta, i van salvar a la seva mare. El petit, a més, es va fer càrrec de la seva germana acabada de néixer, que plorava en una habitació contigua. El ministre de l'Interior ha reconegut els seus mèrits: "És un valent de quatre anys i un alumne despert i atent".

"Tenim una societat solidària i plena de valors, d'aquests valors que van fer possible la nostra Constitució", afegia Fernando Grande-Marlaska, referint-se als 53 condecorats amb les medalles al Mèrit de Protecció Civil, entre ells Luca.

 

 

La seva professora, l'altra gran protagonista

Molta part del mèrit de Luca pertany a la seva mestra. Es diu Elisa i també ha rebut una medalla, de plata amb distintiu blau. "A tots els alumnes els faig el joc de trucar al 112, de com cal fer-ho quan passi alguna cosa".

I amb Luca va funcionar a la perfecció, tant que va salvar la vida a la seva mare: "És molt espavilat", reconeix la seva professora, que està convençuda que altres alumnes haguessin reaccionat de la mateixa manera perquè són "esponges".

Luca mostrava orgullós la seva medalla i el pin amb un tricorni que li va regalar el director general de la Guàrdia Civil, Félix Azón.

Estava feliç per totes les felicitacions i atencions que rebia, però en el fons no entenia molt bé per què: 'només' havia trucat per telèfon perquè la seva mare estava malalta.

 

Antonio Alcaide. A la manera antiga li dirien 'pare coratge'. Des que va morir el seu fill Raúl jugant a futbol a Ranillas, baralla sense desmai perquè hi hagi més desfibril·ladors. Aquest dilluns va donar un al col·legi Zalfonada. A la seva manera, comença a salvar vides.

- Ja fa quatre anys...

Una mica més. Va morir el 16 de novembre de l'any 2014.

- Què recorda d'aquell dia?

Anava cap al camp de futbol a veure-ho jugar i em va cridar la dona de l'entrenador per dir-me que el meu fill estava malalt. Havia estat refredat i vaig pensar que era poca cosa. Però als 10 minuts em va tornar a trucar per dir-me: «El teu fill no surt, que no surt». En arribar em vaig trobar dues ambulàncies i diverses persones tractant de reanimar a Raúl. Va ser molt dur.

- ¿Va ser molt llarg?

Van estar de sis a vuit i mitj de la tarda tractant de reanimar-lo. Hi va haver un problema que després vam conèixer. Van cridar primer al 061 però l'ambulància de Bombers estava ocupada. Així que van trucar al 112, que va enviar una ambulància sense res, absolutament res. Imagino que seria de les de trasllat de malalts. Al quart d'hora van veure que s'havien equivocat i van enviar una UVI mòbil. Però era tard. Entre unes coses i altres havien passat més de 35 minuts. Es van equivocar i es van adonar. Als tres o quatre mesos van obligar a portar desfibril·lador a totes les ambulàncies.

- Es pot assumir una mort així?

Vaig estar gairebé un any que no tenia ganes de res. Però mentrestant van anar passant coses semblants. Al Stadium Venècia, a El Salvador, el jugador de Gallur ... En menys de sis mesos, dos morts i un noi que va quedar amb seqüeles greus. Jo havia entrat feia poc a l'Associació Espanyola Contra La mort sobtada José Durán, on vaig aprendre a saber portar això, i vaig demanar una compareixença amb Esports a l'Ajuntament i una altre amb la Policia Local.

- Què ha aconseguit?

Els 28 camps municipals de futbol ja tenen tots desfibril·lador. Ara estic a l'espera de la Policia Local, que seran altres vint desfibril·ladors que portaran als cotxes patrulla. Va sortir a pressupost i diuen que estan en Intervenció. Esperem que no es perdi.

- No ha aconseguit res a la DGA?

Sembla que a Sanitat canviaran el decret llei, encara que jo ho he vist per sobre i crec que es queda curt. Segueix recomanant en lloc de obligant.

- ¿Faltan molts desfibril·ladors?

Moltíssims. A Aragó no tenim ni 400. Al País Basc, per exemple, hi ha més de 1.500. Estem molt lluny.

 

 

- Quantes vides poden salvar?

Els cinc primers minuts són bàsics. Aquí està la qüestió, en poder i saber respondre ràpidament.

- Ho ha convertit en la seva causa...

Vaig sentir que havia de fer alguna cosa perquè no li passés a ningú més. Almenys la gent es mereix una segona oportunitat. M'agradaria que em fessin més cas, però els polítics són com són.

- ¿Amb què es conforma?

Amb salvar una vida, una sola vida, em donaria per satisfet. Almenys que hi hagi una persona que tingui aquesta segona oportunitat que el meu fill no va tenir perquè no hi havia mitjans o no eren adequats.
És la famosa cadena de supervivència.

Font: El Periódico de Aragón

 

Daniel Caparrós recordarà sempre el 29 de juny de 2017.

Va ser el dia en què va salvar la vida al seu pare. Era estudiant de quart d'ESO de l'Escola ARCE de Reus. La formació rebuda sobre tècniques de reanimació li va permetre actuar el dia en què el seu pare va patir un atac de cor. Algunes escoles, com l'ARCE de Reus, ja s'han adherit al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles que ofereix l'Hospital Sant Joan.

La directora de l'Escola, Èlia Sardà, va creure necessari que els alumnes poguessin rebre formació relacionada amb com afrontar una parada cardiorespiratòria. Havia viscut un cas proper i va creure en la necessitat de formar els alumnes en quelcom «vital», explica ella.

Juntament amb el subdirector de l'escola i professor d'educació física va decidir adherir-se al programa de Suport Vital Bàsic a les Escoles del Consell Català de Ressuscitació i que aquí imparteix l'Hospital Sant Joan de Reus. El Centre de Formació i Innovació en Simulació de l'Hospital i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ofereix la formació als professors d'educació física que posteriorment traslladen als alumnes.

El Daniel va rebre la classe tres o quatre mesos abans que el seu pare patís l'atac de cor. Feia quart d'ESO a l'Escola ARCE i tenia 16 anys. «Un veí meu havia patit un atac de cor feia uns mesos i va morir, era l'experiència més pròxima que havia viscut», explica ell a aquest diari. I afegeix: «Això va fer que durant el curs poses molta atenció».

Van passar els mesos fins a arribar al 29 de juny. El Daniel es trobava a casa seva amb la seva mare i el seu pare. Ell estava a l'habitació quan de sobte va sentir un cop molt fort. «La meva mare va començar a cridar i em va demanar que marqués el 112», relata. «Quan vaig arribar al menjador em vaig trobar al meu pare a terra, no estava inconscient però tenia la mirada perduda. De sobte va començar a salivar i va perdre la consciència», recorda.

 

Va informar el 112 que el seu pare estava patint una aturada cardiorespiratòria i aplicant «sang freda» va posar en pràctica tot el que havia après en aquell taller. «En aquell moment l'únic que vaig pensar va ser en què havia de posar en pràctica el que havia après, no podia pensar en res més», explica. Primer va seguir els passos que li havien ensenyat per poder determinar si allò era realment una aturada cardiorespiratòria. Una vegada va comprovar que sí que ho era, va començar a practicar les maniobres de reanimació, conegudes com a RCP.

Van passar només quatre minuts fins que l'ambulància va arribar al lloc dels fets i els professionals van poder seguir amb les maniobres. «Els metges em van dir que aquelles primeres maniobres que havia fet van ser vitals per salvar la vida al meu pare», explica.

De fet, el Consell Català de Ressuscitació recorda que un 80% de les aturades cardiorespiratòries es donen fora de l'hospital i que la supervivència d'aquells que reben de forma immediata maniobres de RCP és de 2 a 3 vegades més gran que quan no s'inicien. D'aquí la importància que tothom estigui format en pràctiques de reanimació.

Superar una aturada cardiorespiratòria

Aquest estudiant va salvar la vida al seu pare gràcies a allò que havia après a l'escola tres mesos abans. Des d'aquell dia té molt clar que és la cosa que ha après a l'escola que més impacte ha tingut per la seva vida. Poc després el seu germà, que té set anys més que ell, va decidir fer el curs.

En Daniel també vol assenyalar, però, que el treball de bombers i el SEM va ser «excel·lent». El seu pare va ingressar a l'UCI i va estar en coma induït durant uns dies, però s'ha recuperat i es troba bé. Aquest alumne tampoc no podia imaginar que viuria una experiència com aquesta. «La més forta de la meva vida. Et marca, després d'això no ets el mateix», relata.

Formació en RCP

Aquesta història va convèncer a la directora del centre, encara més, de la necessitat de seguir formant part del programa i oferir la formació a tots els alumes. L'any passat 200 menors de l'Escola ARCE van rebre la formació en suport vital bàsic, començant pels més petits. Tot i que els més joves no poden practicar reanimacions es recomana que es familiaritzin en situacions com aquesta per saber actuar si es troben davant d'un cas. Saber, per exemple, que es pot trucar al 112.

«Penso que seria vital que fos obligatori a totes les escoles», opina ella. «Això pot passar a tothom, hem d'estar preparats i tenir un mínim de coneixement perquè pots salvar una vida», comenta.

Font: TarragonaDigital

 

La salut cardiovascular i malalties com la diabetis estan estretament relacionades. Tenir un cor fort és fonamental si volem una vida llarga i sense complicacions. Per aconseguir-ho els pilars són sempre els mateixos: exercici i una alimentació equilibrada.

Dimecres 14 de novembre es va commemorar el Dia Mundial de la Diabetis, una malaltia especialment sensible amb els problemes cardiovasculars. Segons dades de l'Aliança Boehringer Ingelheim i Lilly en Diabetis, entre un 50 i un 80% dels malalts de diabetis mellitus tipus 2 moren a causa d'un infart o un ictus.

 

 

Recomanacions cardiosaludables del Chef Alberto Chicote

El famós cuiner explica que per mantenir el teu cor fort no calen receptes miraculoses, són els consells que tots coneixem: menjar cinc vegades al dia, fer exercici de forma regular i mantenir una dieta en què no faltin la fruita, la verdura, les proteïnes o els greixos saludables.

"Aquestes recomanacions no són només per a qui té una malaltia o vol perdre pes, sinó per prevenir problemes futurs. Una bona salut és conseqüència d'una bona alimentació. No és que 'com estic malament, he de cuidar-me', és que "he de cuidar-me per no estar malament '", resumeix.

No hi ha aliments màgics

"No hi ha ningú que et digui 'si menges bròquil dues vegades per setmana la seva salut serà l'hòstia', 'per què no és veritat!", Assegura Chicote, que remarca que la nutrició "és més que menjar una cosa tantes vegades per setmana, és fer un compendi d'aliments saludables i consumir-los de forma regular ".

Quins aliments evitar

En el camp dels 'enemics' d'una bona salut cardiovascular trobem els mateixos elements que en qualsevol altra dieta que busqui el benestar físic: "Hem d'intentar que la nostra llista de la compra estigui més centrada en els aliments que podem trobar a la fruiteria , la carnisseria o la peixateria, i menys en les capsetes d'aliments processats. Això és fonamental ". També recorda que hi ha aliments "de consum ocasional" com els dolços per exemple, que "no estan recomanades per molt plaer que donin".

Majors errors

Per a Alberto Chicote el gran error que cometem en plantejar una dieta és pensar que té "data de caducitat". "La gent es posa a dieta pensant que dia va a deixar-la. 'Quan arribi a 67 ho deixo i començo a viure una altra vegada'. I això és un error, es tracta de veure com vaig a fer que el meu alimentació sigui més saludable, perquè la meva vida sigui millor d'aquí fins que em mori. Prefereixo canviar la paraula 'dieta' per 'hàbits d'alimentació saludable' ".

Jo fujo de la paraula 'dieta' perquè crec que la sensació que rep la persona en sentir-la és que se li ha caigut a sobre un cabdell d'enciam i un filet de pollastre a la planxa que no et deixarà de veure més la llum

Per a aquest xef, l'error que més cometem és el de pensar que per menjar sa dos dies a la setmana ja estem a dieta: "Estar a dieta no implica deixar de menjar el que et ve de gust un cop per setmana, és portar una alimentació saludable . El cap de setmana m'ho salt tot i després un altre dia també és un excepció i al final, un dia em com unes bledes i un altre 1 mongetes tendres i em crec que ja estic a dieta ".

Canvis en la societat

Com cuiner reconegut mundialment, Chicote ha viscut en primera persona els canvis en els gustos dels clients. El madrileny assegura que la gent cada vegada es preocupa més per una alimentació saludable, una inquietud que també s'ha traslladat als fogons: "Abans els cuiners estàvem menys preocupats pel que té a veure amb el saludable dels nostres plats".

"Quan vivia a Suïssa em vaig comprar un llibre de Paul Bocuse -fundador de la nouvelle cuisine- per aprendre alemany. Recordo una frase que deia: 'sóc cuiner, no mèdic', és a dir: 'm'ho dius a mi el menjar saludable, jo em va dedicar a que el menjar estigui rica'. Això ha canviat. Ara els cuiners ens preocupem que un menjar sigui sa, que sent millor ... si un client surt pesat d'un restaurant, no sentim que hàgim fet una bona feina. Ja no vol veure plats plens fins a dalt ".

Alberto Chicote, exemple de canvi

No ha passat desapercebut el canvi radical d'Alberto Chicote des de les seves últimes aparicions en televisió. La seva notable baixada de pes es fonamenta en uns canvis d'hàbit que han millorat la seva salut i el seu aspecte. "La gent em pregunta que com ho he fet, com si tingués una vareta màgica. Doncs fent cas al meu metge ", respon.

Fidel al seu discurs, assegura que el descens de pes "és una conseqüència, no el motiu". "Alguns pensen que he aprimat perquè surto a la tele, però a mi ja m'anava de puta mare amb 110 quilos". "Altres em pregunten quan vaig a parar de perdre pes, però la meva intenció no és aquesta, jo intentaré portar una vida saludable fins que em mori".

Quan va fer el 'clic' i va decidir posar-se en mans d'un professional? Va ser una cosa gradual, a mesura que anava prenent consciència que "un ja no és invencible, que és el que et penses amb 20 anys, que no et passarà res". "No volia que demà passat em fessin unes anàlisis i em diguessin: 'Ep! Albertito, què passa? "Així que va decidir prendre cartes en l'assumpte.

Font: La Vanguardia

 

 

A espanya es produeixen 20.000 aturades cardíaques a l'any i 3 de cada 4 es produeixen a la llar.

Només una de cada cinc persones sap com actuar davant d'una situació de parada cardíaca.

El passat dijous 8 de novembre, al programa el Hormiguero d'Antena 3 TV, Miguel Alfonso, tècnic en Emergències Sanitàries a l'UVI mòbil del SUMMA112 va explicar com afrontar una aturada cardíaca.

Cal saber davant quina situació estem per poder actuar amb calma i per això, davant d'un cas d'emergència:

• Comprovar que la persona respira està conscient.
• Trucar a Emergències (112) i dir correctament la direcció en què et trobes.
• Si la persona no respira, iniciar RCP, un massatge de reanimació de 30 comprensions a un ritme de 100 o 120 per minut (al ritme de 'La Macarena', 'Bob Esponja' o 'Stayin' Alive '), fins que arribi l'ambulància.

Miguel també ens va ensenyar la manera d'ajudar a una persona que està patint un ennuegament. El millor és obligar la persona a tossir i si no, mai se li donaria un cop a la persona sense saber el que es fa.

El que s'ha de fer és donar com a molt cinc cops contundents amb l'esquena inclinada cap a endavant. Si continua amb ennuegament, es faria la Maniobra de Heimlich.

Desde Cardiosos recomanem que tothom rebi formació per saber com actuar davant d'una situació de parada cardíaca i ajudar a salvar vides

Font: Antena 3 TV

Aquesta temporada 2018-2019 l’empresa igualadina CARDIOSOS ha apostat per l’esport de la ciutat firmant un acord de patrocini amb el C.F. IGUALADA.

D’aquesta manera, el Juvenil A d’aquest club, lluirà a la seva samarreta el logo de CARDIOSOS i de l’APP CARDIOCITY112, aplicació creada i desenvolupada per aquesta empresa.