Un estudi de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Houston (Estats Units) ha desenvolupat un protocol eficaç per reprogramar cèl·lules cardíaques humanes i convertir-les en cèl·lules especialitzades que condueixin l'electricitat a través del cor per permetre el batec rítmic i reparar els cors malalts.

En l'actualitat, no hi ha tractaments per a la mort de les cèl·lules cardíaques, la base de les malalties cardiovasculars (ECV), que segueixen sent la principal causa de mort al món.

Per al 2035, s'espera que la prevalença de les MCV augmenti fins al 45,1% (més de 130 milions de persones) als Estats Units, mentre que es preveu que el cost econòmic augmenti en més de 131 milions de dòlars (127 milions d'euros) en les properes dues dècades.

Aquests investigadors van analitzar un tipus de cèl·lula alternatiu i inexplorat en la regeneració cardíaca, les cèl·lules cardíaques de Purkinje, que són cèl·lules especialitzades del sistema de conducció cardíac (SCC) responsables dels senyals elèctrics que permeten al cor contreure's i relaxar-se de forma sincronitzada.

Els resultats indiquen que pot restablir l'eficàcia de la conducció dels senyals elèctrics, cosa que es tradueix en una millora de la funció cardíaca.

"Som els primers a demostrar l'èxit de la reprogramació directa de línies cel·lulars de cardiomiòcits humans (AC16-CMs i iPSC-CMs) en cèl·lules similars a les de Purkinje utilitzant un còctel únic de petites molècules. La reprogramació directa és una tècnica que produeix un estat 'plàstic' epigenèticament inestable a les cèl·lules per facilitar la conversió d'una cèl·lula totalment diferenciada i madurada en un nou tipus cel·lular diferent", ha comentat Bradley McConnell, líder de l'estudi, que s'ha publicat a la revista científica 'iScience'.

T'interessa: Un nou dispositiu imita els batecs del cor per estimular el desenvolupament de cèl·lules mare

Tot i que actualment es disposa de diversos tractaments farmacològics per a la insuficiència cardíaca, no prevenen, curen ni milloren la mort de les cèl·lules del miocardi ni la formació de cicatrius fibròtiques, que són els principals responsables de provocar la insuficiència cardíaca. "L'única cura és un trasplantament de cor, que per desgràcia és escàs", ha afirmat McConnell.

La teràpia cel·lular per a la regeneració cardíaca s'ha proposat com a tractament alternatiu als agents farmacològics. Malauradament, fins ara s'ha centrat en la substitució de les cèl·lules musculars cardíaques (miòcits) en els cors lesionats, cosa que no ha estat suficient per millorar els símptomes o curar el problema.

"Això és perquè, sovint, els miòcits cardíacs implantats no poden ser activats elèctricament en sincronia pel cor del receptor i es contrauran a un ritme diferent al de la resta del cor, induint arítmies", ha ressaltat McConnell.

Lestudi no només pot ajudar a avançar en la recerca duna teràpia cel·lular optimitzada per a la regeneració del cor, sinó que també té el potencial de ser utilitzat per al desenvolupament i la recerca de noves teràpies farmacològiques per a les malalties del cor.

Cada minut és primordial quan ens trobem davant d'una parada cardíaca. Utilitzar un daquests aparells pot salvar una vida

Té la mida duna caixa de sabates, és fàcil d'usar i pot fer que tu mateix salvis una vida. Segur que més d'una vegada has vist l'escena en una pel·lícula o sèrie de televisió: «apartin-se» crida un metge abans de donar una descàrrega elèctrica amb dues pales a un pacient que està a punt de morir. Fins no fa gaire els desfibril·ladors només es feien servir en entorns i per professionals mèdics, però ara mateix és cada vegada més comú trobar-se un d'aquests aparells en la seva modalitat automàtica (DEA) o semiautomàtica (DESA) en llocs molt concorreguts com aeroports, centres comercials o instal·lacions esportives.

Cada 20 minuts una persona pateix una parada cardíaca a Espanya. Segons la Societat Espanyola de Cardiologia, al nostre país es produeixen unes 52.300 parades cardíaques a l'any, 22.300 als hospitals i 30.000 a l'entorn comunitari.

T'interessa: Motius per instal·lar un desfibril·lador o DEA de Cardiosos

El temps és vital en aquests casos, cada minut que passa disminueixen les possibilitats de sobreviure en un 10%. Segons la Fundación Espanyola del Corazón, el 85% de les morts per aquesta afecció fora d'un hospital s'evitarien tenint un desfibril·lador i coneixements de RCP a l'abast.

En els darrers anys ha augmentat el nombre de desfibril·ladors instal·lats. A Espanya s'ha passat dels 10.239 desfibril·ladors el 2019 als 33.145 l'any 2021, amb una mitjana nacional de 7 desfibril·ladors per cada 10.000 habitants. Tot i així, el nostre país queda molt per darrere dels més avançats en aquest camp com els EUA, el Japó i alguns països europeus com Alemanya o França.

T'interessa: 7 coses que cal saber sobre els desfibril·ladors explicades de forma fàcil

Aquests aparells són tan segurs, que no podem donar una descàrrega a ningú que no ho necessiti ja que es l'aparell el que decideix en que moment ha de donar una descàrrega. L'única precaució que hem de tenir és al moment de la descàrrega perquè ningú no pot tocar el pacient. Són aparells dissenyats perquè qualsevol persona els pugui fer servir.

Què és el que fa un desfibril·lador?

Ajuda a restablir el ritme cardíac duna persona que es troba en parada. Analitzen el ritme cardíac de la persona i, si cal, desfibril·len el cor a través d'un xoc elèctric.

Aquests són els passos que cal seguir si es troba amb una persona que està amb una pèrdua de consciència: cal valorar que, efectivament, no respon a les nostres preguntes ni estímuls. Si és així, comprovarem si respira. Si la persona no respira el primer que hem de fer és avisar emergències trucant al 112. Els metges ens aniran guiant. Si estem acompanyats una de les persones hauria de començar a fer un massatge cardíac; si estem sols, ho farem nosaltres mateixos.

T'interessa: Com actuar davant d'un atac de cor si et trobes sol/a

Resumint

1. Trucar al 112.

2. Encendre el desfibril·lador i seguir les instruccions que ens anirà donant l'aparell. Retirar la roba del pit de la víctima i col·locar els elèctrodes com apareixen dibuixats. Si estem acompanyats d'una altra persona, aquesta haurà de fer un massatge cardíac mentrestant. El mateix aparell analitzarà si cal o no la descàrrega.

3. En cas afirmatiu, l'aparell ens demanarà que polsem un botó mentre ens assegurem que ningú no està tocant el pacient (en el cas dels desfibril·ladors completament automàtics). Als completament automàtics la descàrrega serà immediata després de l'advertiment d'allunyament del pacient.

4. Un cop realitzada la descàrrega caldrà seguir amb les maniobres de reanimació cardiopulmonar i seguir les instruccions del desfibril·lador fins que arribi l'ajut mèdic o la víctima comenci a respirar de manera espontània.

No sempre un dolor al pit s'ha de deure a un infart.

Hi ha moltes altres causes darrere aquest dolor com pot ser una pneumònia, problemes digestius, ansietat, nervis pinçats o problemes musculars o de teixits, entre d'altres.
Dins d'aquest darrer grup és on hi ha la costocondritis: una inflamació en un dels cartílags que connecten la costella amb l'estèrnum (os del pit).

Els cartílags situats a aquesta zona del cos són els encarregats d'aportar mobilitat a la caixa toràcica mentre respirem. Si a causa d'un període de tos intensa, una infecció a l'articulació, artritis, un tumor o després de fer un esforç físic important aquests cartílags s'inflamen, podem sentir un fort dolor en moure'ns.

En inclinar-nos, girar-nos o tossir notarem un dolor punxant i agut a la zona del pit, principalment entre la segona i la cinquena costella que pot notar-se a la banda esquerra en la majoria dels casos o bé a banda i banda.

Per exemple, això pot produir-se si les nostres vèrtebres dorsals situades a la nostra esquena no estan correctament, una acció com agafar pes o un moviment brusc podria fer malbé la nostra part davantera del tors.

El dolor provocat per la costocondritis sol desaparèixer en una setmana o dues i el tractament habitual sol ser a base d'analgèsics o antiinflamatoris per alleujar principalment el dolor.

Quina és la diferència amb un infart?

El mal d'un infart se sol irradiar cap al braç esquerre o cap al coll. Tot i això, el de la costocondritis no s'irradia. És un dolor en un punt específic que notem en moure'ns.

Una de les maneres de descartar principalment si és un infart és si en pressionar la zona afectada fa mal. En cas de dolor, no és un infart.

Els infarts són una de les principals causes de mort a tot el món, i les dones que pateixen un atac de cor tenen una taxa de mortalitat més alta que els homes. Això ha estat motiu de preocupació per als cardiòlegs durant dècades i ha provocat controvèrsia a l'àmbit mèdic sobre les causes i els efectes.

El problema comença amb els símptomes: a diferència dels homes, que solen experimentar un dolor toràcic amb irradiació al braç esquerre, un infart a les dones sol manifestar-se com un dolor abdominal irradiat a l'esquena o com a nàusees i vòmits. Malauradament, aquests símptomes solen ser malinterpretats per les pacients i el personal sanitari, amb conseqüències desastroses.

T'interessa: Símptomes de que una dona està patint un infart

Un estudi, publicat a la revista científica 'The Lancet', ha investigat ara amb més detall el paper del sexe biològic als infarts. Efectivament, hi ha diferències notables en el fenotip de la malaltia observat en dones i homes. L'estudi mostra que les dones i els homes difereixen significativament en el seu perfil de factors de risc en el moment de l'ingrés a l'hospital.

Si no es tenen en compte les diferències d'edat en el moment de l'ingrés i els factors de risc existents, com ara la hipertensió i la diabetis, les dones que pateixen un infart tenen una mortalitat més gran que els homes. No obstant, quan aquestes diferències es tenen en compte estadísticament, les dones i els homes tenen una mortalitat similar.

A l'estudi, els investigadors van analitzar les dades de 420.781 pacients de tot Europa que havien patit el tipus d'infart més comú. L'estudi mostra que els models de risc establerts que guien el tractament actual dels pacients són menys precisos en les dones i n'afavoreixen l'infratractament.

Utilitzant un algoritme d'aprenentatge automàtic i els conjunts de dades més grans d'Europa, han pogut desenvolupar una nova puntuació de risc basada en la intel·ligència artificial que té en compte les diferències relacionades amb el sexe en el perfil de risc inicial i millora la predicció de la mortalitat en tots dos sexes.

La intel·ligència artificial permet millorar tant la detecció com el curs i tractament de les malalties cardíaques.

La Intel·ligència Artificial (IA) ha aconseguit millorar el diagnòstic i la medicina a tot el món. Un dels sectors en què hi ha una gran varietat de dispositius que utilitzen la tecnologia i la IA és la cardiologia. Aquests són alguns dels exemples que milloren la prevenció de malalties cardíaques

T'interessa: 5 senyals que t'avisen d'un atac al cor

BIG DATA

Els hospitals de Quirónsalud utilitzen un model predictiu que, mitjançant algoritmes, aprofita les dades que apareixen a les històries clíniques dels pacients per obtenir un valor que indica la probabilitat que un pacient pateixi un esdeveniment cardíac com un infart, una angina de pit o una mort sobtada en els propers anys. Aquesta es divideix en risc baix, mitjà o alt i en el darrer cas se li envia al pacient una sèrie de recomanacions sobre hàbits saludables. Gràcies al Big data i a la IA, dissenyen un mapa per localitats, centres de salut, metges de família i pacients en què indiquen a través de colors, si hi ha més o menys risc.

Després d'aquest anàlisi, informen el metge d'Atenció Primària dels resultats obtinguts, perquè valorin des de la prescripció de recomanacions de salut fins a l'aplicació d'accions o la derivació del pacient als especialistes corresponents, en cas que sigui necessari.

ANÀLISI DE DADES

Amb la mateixa idea d'anàlisi de dades, un grup de científics de la Universitat d'Utah Health demostra que la IA pot predir l'inici i el curs de la malaltia cardíaca, per això van desenvolupar eines computacionals úniques que mesuren amb precisió els efectes sinèrgics de les condicions mèdiques existents al cor i els vasos sanguinis.

El programari d'aprenentatge automàtic va classificar més d'1,6 milions de registres de salut electrònics (EHR) entre els quals hi havia proves de laboratori, diagnòstics, ús de medicaments i procediments mèdics que van ajudar a identificar les comorbilitats amb més probabilitat d'agreujar una afecció mèdica en particular, en aquest cas cardíaca.

Posteriorment, mitjançant una forma d'intel·ligència artificial, van calcular com aquestes combinacions de comorbiditats podrien influir en els riscos associats amb els trasplantaments de cor, la malaltia cardíaca congènita o la disfunció del nòdul sinoauricular.

ULTRASONS COMBINATS AMB IA

La plataforma de Caption Health IA és una altra de les aplicacions de la tecnologia en la prevenció de malalties cardíaques, aquesta ofereix una guia pas a pas del procés d'escaneig i captura d'imatges d'ultrasons. A més, avalua automàticament la qualitat de la imatge i calcula la fracció d'ejecció, una mesura clau per conèixer la salut del cor.

Anteriorment, el programari d'ultrasons tradicional no proporcionava instruccions sobre com moure el transductor per capturar la imatge, per això, la intel·ligència artificial es converteix en una eina molt necessària i permet que l'atenció cardíaca primerenca sigui accessible allà on estiguin els pacients.

T'interessa: El pegat que avisa d'atacs al cor abans de tenir símptomes

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

En aquesta mateixa línia, científics i cardiòlegs de l'University College de Londres (UCL) ha aconseguit millorar l'anàlisi d'imatges de ressonància magnètica del cor reduint el temps a tan sols 20 segons, comparats amb els 13 minuts que trigava el metge anteriorment, mitjançant una nova eina intel·ligència artificial. A més, detecta canvis en l'estructura i la funció del cor amb un 40% més de precisió i aporta més informació que un ésser humà.

La nova IA llegeix exploracions cardíaques complexes a una velocitat rècord i analitza l'estructura i la funció del cor d'un pacient amb més precisió que mai. La tecnologia reemplaça la necessitat que un metge passi incomptables hores analitzant els escanejats a mà.

Mitjançant la tecnologia s'aconsegueix estalviar temps i treball dels professionals, permetent una millora en l'atenció dels pacients i oferir més confiança en els resultats per prendre decisions millors sobre el tractament d'una persona i les possibles cirurgies.