Un estudi revela que les persones que fan la migdiada un o dos cops per setmana tenen un 48% menys possibilitats de patir un atac de cor

Un nou estudi publicat en el "British Medical Journal" demostra que les persones que dormen una estona després de dinar al migdia, tenen prop d'un 50 per cent menys de possibilitats de patir un atac de cor, en comparació amb les persones que no segueixen aquesta pràctica.

La investigació que s'ha dut a terme a l'Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa, va seguir a 3.400 persones d'entre 35 i 75 anys durant un període de 5 anys. En aquest termini van mesurar si els participants feien o no la migdiada, la durada i els episodis d'infart o atac a cor que havien sofert.

En aquests cinc anys d'investigació es van produir 155 infarts entre els participants, però l'estudi va revelar que les persones que dormien la migdiada una o dues vegades a la setmana patien la meitat d'atacs al cor que els que no ho feien. A més, els científics asseguren que s'han tingut en compte altres factors que no afecten a aquests sorprenents resultats.

La doctora Nadine Hausler reconeix que la vinculació entre la migdiada i un menor risc d'infart "es va mantenir després de tenir en compte factors potencialment influents com l'edat i la durada de la son durant la nit, així com altres riscos de malalties cardiovasculars, com la pressió arterial alta i el colesterol. I no va canviar després de tenir en compte la somnolència diürna excessiva, la depressió i dormir regularment durant a el menys sis hores per nit ".

Segons la doctora Hausler, fer la migdiada de forma habitual només va provocar efectes adversos en persones majors de 65 anys i que patien apnea de la son severa. No obstant això, no tots els especialistes estan d'acord amb els resultats de la investigació, ni tampoc ofereixen una valoració sobre quina seria la durada ideal de la migdiada.

Els especialistes semblen estar d'acord que fer la migdiada una o dues vegades per setmana és perfecte, però fer-ho diàriament no ho és tant.

Naveed Sattar, professor de medicina metabòlica, està convençut que les migdiades puntuals són saludables, però no les diàries: "Aquells que fan la migdiada un o dos cops per setmana tenen estils de vida més saludables o vides organitzades que els permeten dormir aquestes migdiades , mentre que aquells que dormen una migdiada gairebé cada dia probablement estiguin més malalts. Això vol dir que el patró anterior de la migdiada ocasional és intencional i l'últim d'una migdiada més regular probablement representa una malaltia subclínica relacionada amb un estil de vida més pobre. Això explicaria els riscos diferencials".

Fer la migdiada una o dues vegades a la setmana també pot aportar altres beneficis

1) Una migdiada, encara que sigui d'una durada de 10 minuts, restableix els nivells d'estrès i et fa sentir previngut i alerta.
2) Millora el funcionament cognitiu, els temps de reacció, la memòria a curt termini i fins i tot l'estat d'ànim.
3) Una migdiada abans d'enfrontar tasques difícils, ha comprovat augmentar significativament la paciència en els participants.
4) Quan es combina amb exercici moderat, les migdiades regulars poden ajudar a millorar i mantenir la salut mental, particularment en les persones d'avançada edat.

El passat 27 de desembre van començar a administrar-se les primeres vacunes contra la COVID-19 a Espanya, i amb elles apareixien alguns dubtes entre la població. Una d'aquestes incògnites que preocupava als pacients anticoagulats és si ells també podien vacunar-se. La resposta de el Grup de Treball de Trombosi Cardiovascular de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) és ferma: no només NO està contraindicada en els que prenen anticoagulants sinó que, com afirma el Dr. David Vives, coordinador de el Grup de Treball, l'escenari ideal seria que tots els pacients anticoagulats estiguessin vacunats en el primer trimestre de l'any. Entre altres raons, perquè en el seu cas és encara més important prevenir la COVID-19, ja que poden tenir pitjor evolució en cas de contraure el virus.

I per vacunar-se, ¿han de deixar de prendre la seva medicació? Els experts responen amb rotunditat que no. Com explica el president de la SEC, el Dr. Àngel Cequier, "els pacients amb malaltia cardiovascular precisament ara han d'extremar l'adherència a l'tractament mèdic, ja que la COVID-19 presenta una evolució més desfavorable per a ells, amb un major risc de complicacions en cas de contagi ", aclareix.

De fet, "el arriscat seria deixar de prendre la medicació", afegeix el president de la SEC.

L'única recomanació que afecta el aproximadament milió de pacients anticoagulats que hi ha a Espanya és la que aquells que prenguin fàrmacs antagonistes de la vitamina K (Sintrom®, Warfarina®) haurien confirmar que es troben en rang d'INR (entre 2 i 3) abans de vacunar-se. Per als que prenen anticoagulants orals d'acció directa (Pradaxa®, Xarelto®, Eliquis®, Lixiana®), la recomanació és intentar evitar el pic màxim del fàrmac en sang administrant la vacuna abans de la presa de la dosi corresponent.

Per la resta, no hi ha recomanacions específiques. Tan sols hi ha una contraindicació que es fa a tota la població, independentment que es prenguin o no anticoagulants i es sigui o no pacient cardiovascular, i és la de tenir al·lèrgia a algun dels components de la vacuna, com el polietilenglicol (PEG). En aquest cas sí està contraindicada. Com s'explica a la pàgina web elaborada pel Ministeri de Sanitat per donar resposta als principals dubtes, "la vacuna està contraindicada en persones que hagin presentat una reacció anafilàctica a una dosi prèvia de vacuna enfront de la COVID-19 oa algun dels components de la vacuna ".

La resta d'al·lèrgies no suposen cap problema per a l'administració de la vacuna, tal com afirma la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica en un comunicat. Tan sols es recomana un període d'observació de 30 minuts posterior a l'administració de la dosi, a l'igual que per a qualsevol altra vacuna. En quant als menors de 16 anys i les embarassades, són els grups de població als quals no s'administrarà la vacuna ja que no se'ls ha inclòs en els assajos.

Font: Fundación Española del Corazón

Preveient la possibilitat que les properes eleccions es celebrin aquest proper 14 de febrer, desde Cardiosos Global Protection volem aportar el nostre granet de sorra per a  que pogueu celebrar unes eleccios segures al vostre Municipi.

Portem 3 mesos treballant amb el software de control d’aforaments del nostre sensor de temperatura immediata TERMOSEN, es a dir, tenim un controlador de temperatura que a més a més té el control instantani de l’aforament de les persones que romanen dins d’un espai, de tal forma que podem controlar des d'un ordinador, tauleta o mòbil i en temps real les persones que estan accedint a un recinte i a més a més els hi prenem la temperatura a distancia, sense que sigui un sistema invasiu o agressiu com poden ser els termòmetres digitals làser.

La detecció de persones amb una temperatura corporal elevada, es un signe anormal de salut i el nostre dispositiu ho detecta a distància i avisa acústicament, via correu electrònic o amb un missatge SMS al responsable designat.

Per un correcte desenvolupament de les properes eleccions al vostre Municipi, us proposem el següent material en forma de lloguer:

• Dos sensors de temperatura TERMOSEN per a cada espai que es vulgui controlar.
• Plataforma de control d’aforaments.
• Plataforma de control del número de persones que passen per cada centre.
• Dades immediates del que està succeint al vostre municipi en cada centre de votació.
• Dades exportables a un centre únic de control municipal, provincial.

El més important per controlar la pandèmia és disposar de dades actualitzades. Amb TERMOSEN podreu tenir-les actualitzades en temps real !!

Com t'explicàvem la setmana passada, en els dies de molt de fred augmenta el perill de patir un atac de cor, en les persones amb una salut cardíaca fràgil. Ara, una investigació feta per un equip de la Universitat de Lund, a Suècia, ha revelat que el vent també pot augmentar el perill de patir un atac de cor.

A l'estudi, els investigadors van examinar les dades referents a 274.000 ingressos hospitalaris ocasionats per infarts, ocorreguts entre 1998 i 2013. Van observar que quan els vents arribaven al nivell 7 a l'anomenada Escala Beaufort, que equival a ratxes amb velocitats entre cinquanta i 61 quilòmetres per hora, el nombre de casos d'infart atesos als centres de salut augmentava un set per cent.

D'igual manera, van verificar que quan la temperatura baixava fins als 0 graus, el nombre d'atacs de cor augmentava en un catorze per cent.

Segons els autors de l'estudi, són moltes les causes que poden influir en aquest augment en la quantitat d'atacs cardíacs. D'una banda, el fred de l'propi vent però, també, el fet que en aquests dies tan rúfols les persones canvien els seus hàbits, realitzen menys activitat física i prenen aliments més calòrics, fet que suposa factors de risc afegit per als pacients amb mala salut cardíaca.

Algunes patologies cardiovasculars empitjoren a causa d'un canvi climatològic dràstic. D'aquesta manera, la variació estacional, especialment en èpoques de fred, pot influir en l'activitat corporal modificant la viscositat sanguínia, la tensió arterial i la freqüència cardíaca, que tendeixen a augmentar, incrementant la demanda d'oxigen de l'organisme.

Amb el descens de les temperatures, aquelles persones que tenen antecedents cardiovasculars estan més exposades a patir complicacions, ja que les patologies cardiovasculars estan principalment associades al fred. En aquest sentit, a l'hivern s'eleva la prevalença de malalties cardiovasculars com la cardiopatia isquèmica, l'angina de pit o l'infart agut de miocardi.

«Això es deu fonamentalment al fet que el fred provoca un estrenyiment de les artèries de l'organisme i pot provocar, a nivell coronari, una disminució de l'arribada de sang al cor», afirma el Dr. Leandro Plaza Celemín, president de la Fundación Española del Corazón (FEC).

Factors com l'edat s'han convertit en determinants ja que, en aquest cas, els pacients de més de 70 anys amb patologies associades com diabetis, hipertensió arterial i insuficiència renal, i els nens, són els més proclius a desestabilitzar-se davant un canvi brusc de temperatura.

Tal com indica el Dr. Plaza, «això es deu al fet que, tant els pacients d'edat avançada amb patologies prèvies, com els nens, presenten una major dificultat a l'hora de mantenir una temperatura corporal interna adequada i perden la capacitat d'autoregulació de la quantitat d'aigua que hi ha en els seus organismes, incrementant el risc de patir una deshidratació ».

Canvis climatològics i increment de malalties cardiovasculars

Un descens considerable de les temperatures pot provocar vasoconstricció en les artèries, entre elles, les artèries coronàries amb una interrupció de l'arribada de sang al miocardi i el risc d'angina de pit i infart.

«Així mateix augmenten la freqüència cardíaca i la pressió arterial, la necessitat d'oxigen de l'organisme, i es poden produir espasmes a nivell dels bronquis i pulmons, dificultant l'oxigenació dels òrgans, entre ells el cor», assenyala el president de la FEC.

Quines recomanacions ha de seguir el pacient amb cardiopaties?

El simple fet de sortir al carrer poc abrigat pot desencadenar vasoconstricció i espasmes. Per això, i amb l'objectiu de prevenir, la Fundación Española del Corazón facilita una sèrie de recomanacions que han de seguir tots aquells pacients que presentin un elevat risc de patir malalties cardiovasculars.

• Evitar canvis bruscos de temperatura.
• Fer servir roba adequada al clima i als el nivell d'activitat que es vagi a realitzar.
• Limitar els esforços físics realitzats a l'aire lliure, en particular a l'alba i al al vespre, pel fet que a aquestes hores es registren les temperatures més baixes del dia.
• Tenint en compte que la major part de la calor corporal es perd pel cap, és necessari utilitzar una gorra, que preferiblement cobreixi les orelles.
• Fer servir botes impermeables de material aïllant per evitar la hipotèrmia o congelació.
• Restringir les sortides de casa en dies de molt fred o amb intens vent.
• Prescindir de l'consum d'alcohol perquè altera la regulació de la temperatura corporal.
• No recaure en el tabaquisme, atès que la nicotina facilita l'espasme coronari.

Font: MedicinaTV

Els investigadors de la Clínica Cleveland, als Estats Units, han trobat un augment significatiu en pacients que experimenten miocardiopatia per estrès, també conegut com a síndrome del cor trencat, durant la pandèmia de COVID-19, segons publiquen a la revista JAMA Network Open.

La cardiomiopatia per estrès passa en resposta a l'angoixa física o emocional i causa disfunció o fallada en el múscul cardíac. Els pacients generalment experimenten símptomes similars a un atac cardíac, com dolor al pit i dificultat per respirar, però generalment no tenen artèries coronàries bloquejades de manera aguda. No obstant això, el ventricle esquerre de cor pot mostrar engrandiment.

Altres símptomes inclouen batecs cardíacs irregulars, desmais, pressió arterial baixa i xoc cardiogènic, és a dir, incapacitat de el cor per bombar suficient sang per satisfer les demandes de el cos a causa de l'impacte de les hormones de l'estrès en les cèl·lules de el cor.

"La pandèmia de COVID-19 ha provocat múltiples nivells d'estrès en la vida de les persones a tot el món. Les persones no només estan preocupades que ells o les seves famílies emmalalteixin, sinó que s'enfronten a problemes econòmics i emocionals, problemes socials i possible solitud i aïllament ", recorda Ankur Kalra, cardiòleg de la Clínica Cleveland a les seccions de Cardiologia Invasiva i Intervencionista i Medicina Cardiovascular Regional, que va dirigir l'estudi.

"L'estrès pot tenir efectes físics en els nostres cossos i els nostres cors, com ho demostren els diagnòstics creixents de miocardiopatia per estrès que estem experimentant", afegeix.

Les causes de la miocardiopatia per estrès, també coneguda com miocardiopatia de Takotsubo, encara no es coneixen completament. No obstant això, els metges creuen que la reacció d'una persona a esdeveniments estressants física o emocionalment provoca un alliberament d'hormones de l'estrès que redueixen temporalment la capacitat d'el cor per bombar, el que fa que es contregui de manera menys eficient o irregular en lloc de un patró normal constant.

Per a l'estudi, els cardiòlegs van observar a 258 pacients que van ingressar a la Clínica Cleveland i a la Clínica Cleveland Akron General amb símptomes cardíacs coneguts com síndrome coronària aguda (SCA) entre l'1 de març i el 30 d'abril i els van comparar amb quatre grups de control de pacients amb SCA abans de la pandèmia.

Van trobar un augment significatiu en els pacients diagnosticats amb miocardiopatia per estrès, aconseguint el 7,8% en comparació de la incidència prepandemia de l'1,7%.

Els pacients amb miocardiopatia per estrès durant la pandèmia de COVID-19 van tenir una estada hospitalària més prolongada en comparació amb els hospitalitzats en el període previ a la pandèmia; però, no hi va haver diferències significatives en la mortalitat entre els grups. Tots els pacients diagnosticats amb miocardiopatia per estrès van donar negatiu per COVID-19.

"Mentre la pandèmia continua evolucionant, l'autocura durant aquest moment difícil és fonamental per a la salut del nostre cor i la nostra salut en general --recorda Grant Reed, director de el programa STEMI (infart de miocardi amb elevació de l'ST) de la Clínica Cleveland i autor principal de l'estudi-. per a aquells que se senten aclaparats per l'estrès, és important comunicar-se amb el seu metge. L'exercici, la meditació i la connexió amb familiars i amics, mantenint distància física i mesures de seguretat , també poden ajudar a alleujar l'ansietat ".

Els pacients amb miocardiopatia per estrès generalment recuperen la seva funció cardíaca i es reposen en qüestió de dies o setmanes, tot i que l'afecció ocasionalment pot causar esdeveniments cardíacs i vasculars cerebrals adversos importants i poques vegades pot ser fatal.

La miocardiopatia per estrès generalment es tracta amb medicaments per al cor per disminuir la pressió arterial i disminuir la freqüència cardíaca. Es poden receptar altres medicaments per ajudar a controlar l'estrès.

Font: 20minutos